Les víctimes del Franquisme no van ser tan sols els executats, elsexiliats o els empresonats. Milers i milers de dones i nens miraven de sobreviure a les duríssimes condicions de vida: fam, injustícia,atur, fred, péssimes condicions d'higiene i salut... Havien perdut elmarit, o el pare, i aguantaven humiliacions per part dels vencedors.Era l'Espanya del racionament, de les cues, de les processons, de lesfaldilles llargues i les espatlles cobertes, de la sopa de pobre i dela terra d'escudelles, de fregar el terra de genolls i de viure amb el cap cot. En els durs anys quaranta i cinquanta del segle passat, lamajor part de les dones eren al carrer,lluitant per tirar endavant lafamília, combinant la feina de la fábrica amb la de casa, ajudantl'home empresonat... També els infants van patir les dures condicionsde vida d'aquells anys. Tots ells, els que avui són les nostres áviesi els nostres pares, són els protagonistes de La presó també era afora.
