Un cant a l'esperança, a la constatació diària que malgrat la duresade la vida, sempre hi ha alguna manera de fer-la lluminosa.Narració en primera persona, minuciosa i sense sentimentalismes, del'experiència d'ingressar en la pitjor presó de Roma, la presó deRebibbia, on la protagonista intenta sobreviure teixint complicitatsamb una colla de dones que no ho han tingut fàcil a la vida. A poc apoc, la protagonista es guanya el respecte de les companyes i aprènalgunes lliçons importants sobre la vida.La presó de Rebibbia ens explica com la duríssima experiència del pasper una presó pot convertir-se en una manera de renéixer.
