«Una ombra, un núvol negre darrere els arbres.I com un flaix, una llum li va caure sobre els ulls.Després, el va veure. Era un noi envoltat d´una boira espessa que lamirava. El noi li va allargar la mà.Sentia les veus dels seus companys que la cridaven, per. no podiamoure´s. Sentia una atracció estranya en els ulls d´aquell noi. Ullsverds i penetrants, com les maragdes. La seva mirada se li clavavaànima endins. Un tremolor li va recórrer tot el cos i un llampec vaesquerdar el cel. Aleshores va començar a ploure rabiosament.»
