LA PLAÇA DEL DIAMANT, DE MERCÈ RODOREDA

La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda (1908-1983), és sens dubte, la novel·la catalana amb més èxit de lectors del segle XX. Traduïda avint llengües, la seva projecció exterior ha estat també excepcional.La narració de la protagonista (Natàlia/Colometa) és, per damunt detot, una hist.ria d´opressió i alliberament que confronta els lectorsamb la vida, la mort i l´amor. A la novel·la les fronteres entre vidaexterior i interior, entre hist.ria i anècdota personal, s´esborren,perquè els esdeveniments col·lectius -la república, la guerra civil,la postguerra- formen part de la hist.ria de Natàlia, i la resoluciófinal subverteix el discurs ideol.gic de la col·lectivitat.Aquetsestudi fet per la professora de Literatura Comparada de la Universitat Aut.noma de Barcelona, Neus Carbonell i Camós, esta estructurat envuit capítols:1- Mercè Rodoreda i la crítica2- Hist.ria3- Personatgesi indrets4- Trama: 4.1- Identidat i alteritat 4.2- Els coloms i lamaternitat 4.3- La revolució 4.4- L´alliberament5- La veu narrativa6-Conclusió7- Obres citades8- Bibliografia addicional sobre MercèRodoreda