LA PERFECCIÓ DE LA MOLLA

«La pura veritat és que la complexitat potser sigui el factor quedefineixi més bé el conjunt de La perfecció de la molla. Unacomplexitat que es nota en tots els aspectes del recull. Podríemcomençar per la complexitat estructural del llibre. Rosa Vilanova sapescriure bons poemes i després domina el difícil art de col·locar elsdiferents poemes en nuclis temàtics que, al seu torn, s'entrellacenper formar una unitat superior que és molt més que la mera suma detextos. Cada poema és una creació aut.noma i cada poema ocupa un llocdeterminat en el seu nucli o clúster temàtic que finalment ocupa unlloc determinat dins l'estructura general del llibre. El llibre técinc seccions o nuclis temàtics: vint-i-quatre autoretrats, nou poemes dedicats a una tria de ponts sobre el Fluvià, tres poemes sobregossos, sis poemes sobre l'interior de la cambra i tretze poemesd'amor.»

Del pr.leg del llibre, «Les incisives paraules de Rosa Vilanova», deD. Sam Abrams.