El temps passa per a tothom. Tanmateix, escriure poesia és intentarreconstruir moments del passat per fer-los reviure en el present,convertits en records. Aquests, per la distància i dificultats delcamí de retorn, solen arribar coberts amb parracs o disfresses. Peraixò, Imma Fuster s\´esforça -paradoxalment- en vestir-los de nuesa,amb una poesia clara, sense celatges i nua, com la veritat.
