El 1878, Lluís Domènech i Montaner publicava, a la revista LaRenaixensa, un article titulat ?En busca d?una arquitectura nacional?, on defensava una escola d?arquitectura moderna pròpia, basada en latradició local. L?elaboració d?aquesta escola catalana d?arquitecturamoderna va constituir, entre 1890 i l?inici del segle XX, el projecteinspirador d?un grup notable d?arquitectes joves, afiliats en diversos graus a la Lliga Regionalista i a la Unió Catalanista, entre elsquals, i de forma destacada, Josep Puig i Cadafalch.
Aquests joves arquitectes, que compartien la veneració pel passatmedieval i la necessitat d?una regeneració artística, i entre elsquals hi havia, a més de Puig, els noms de Gallissà, Bassegoda, Font i Gomà o Rogent, van referir-se a ells mateixos com la ?nova escolacatalana? d?arquitectura, i es van orientar cap a la producció d?unaarquitectura nacional que buscava la font d?inspiració en el passat.Un projecte artístic que és inseparable del projecte del catalanismepolític que en aquells anys vertebra la Lliga Regionalista, i del qual Rohrer n?ofereix una afinada visió crítica, tot coincidint amb lacelebració de l?Any Puig i Cadafalch.
La nova escola catalana és una coedició de L?Avenç amb l?Ajuntament de Barcelona.
