L'1 d'agost de 1937 una desfilada de banderes roges travessa París. Es la comitiva fúnebre per Gerda Taro (Stuttgart, 1910-El Escorial,1937), la primera fotógrafa caiguda en un camp de batalla. Justamentaquell dia hauria fet 27 anys. Robert Capa, a primera fila, estádesfet: junts, havien estat feliÇos, ell li havia ensenyat a ferservir la Leica i després tots dos se n'havien anat a la guerrad'Espanya. Entre els assistents s'hi troben altres amics que coneixien Gerda des de molt abans i que va deixar en ells una forta petjada.Ella els va decebre i ferir, peró la seva joia de viure, la seva setde llibertat són espurnes capaces de tornar-se a encendre. N'hi haprou amb una trucada per desencadenar els records. Així comenÇaaquesta novel·la, rigorosament documentada, sobre una dona en la qualen una época especialment convulsa cristal·litzen la joventut,l'alegria de viure, el talent i el compromís en un temps de crisieconómica, d'ascens del nazisme, de persecució i de guerra. Amb lacol·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
