FABREGAS, LAIA / FÀBREGAS FERRÚS, LAIA
La meva germana em preguntava sovint per què jo tenia nou dits i ella deu. Jo li explicava que amb nou ja en tenia prou, era el que elspares sempre m'havien dit. Mentre que de petita m'ho creia, després em va semblar poc satisfactori. Per. en voler-ne saber més, la mevapregunta es quedava sense resposta."Em dic Laura. Tinc nou dits.Sempre he estat així. La Laura i la seva germana Moira tenen unatrentena d'anys. Van créixer a Barcelona en un ambient marcat pelcompromís polític dels seus pares, militants del PSUC. Alhora queprenien consciència dels valors que rebien a casa, sentien ambinquietud que aix. les feia diferents dels companys d'escola. La Laura no ha arribat a saber per què només té nou dits. Ella i la sevagermana també desconeixen per què els seus pares es van negar a ferfotos de la seva vida familiar i, en canvi, els van ensenyar a fer"fotos mentals".Ara la Laura creu que no pot retenir més imatgesmentals, i opta per escriure els seus records en un quadern per dur"un arxiu paral·lel sobre paper". En explicar-ho a la Moira, les duesgermanes s'endinsen llavors en un tabú familiar que les condueix abuscar-ne la veritat. Amb una aconseguida atmosfera entre realista ifantàstica, la intriga d'aquesta hist.ria transcorre a través d'unmagnètic itinerari per la recerca del seu personatge principal, el seu quadern i els seus records. Alhora, inclou una mirada inèdita sobreels opositors a la dictadura franquista que van protagonitzar latransició a la democràcia.
