Des de la mort del dictador Francisco Franco fins a la consagració dela música ballable als vuitanta van transcórrer uns quants anys quevan coincidir amb l´adolescència de Vicenç Pagès Jordà, una edat enquè la música es grava a la ment com en els solcs d´un vinil. A laprimera part de La música i nosaltres hi apareixen grups tan oposats i tan influents com Abba, AC/DC i The Clash. La segona part estàdedicada als grups nostrats, de Ramon Muntaner a Manel. Lluny de lamalenconia, La música i nosaltres restitueix el que significavaescoltar música durant aquells anys. La radiofórmula, la moda retro iles farinetes nostàlgiques tendeixen a tergiversar aquella sensació, a reduir-la a un grapat de llocs comuns i de sociologia de saló. Arabé, també en la música tenim dret a la memòria històrica. Rescatar els records musicals d´aquella època equival a oferir una mirada personal ?o no? sobre la Transició.
