El que podria parèixer, a primer cop d’ull més aviat bast i ràpid, unpoeta ensimismado (m’agrada molt la paraula i la deixo en castellà)ens mostra, en una relectura més lenta, un poeta tolerant, obert almón moral, que assenyala senders, que escriu notes d’un diari personal d’una intimitat esbalaïdora i mira de persistir de viure dellà de les gravideses rígides del saber escrit. Un poeta moral, amb tirada a laqueixa, per. també al joc, al plaer, als dobles sentits,ambigü,itats i contradiccions que el viure comporta. Perquè, siencara no ho havia escrit, com a bona poesia romàntica, en el sentitfort, la poesia de Josep Borrell és dolorosa i íntimament cosida a lavida.Josep Borrell (Lleida, 1954) Es autor dels poemaris: Un adulatdesig (1986), Rambla de tardor (1991), Tir al blanc (1992), Molinet de vent (1996), Sine cupiditate (2002) i Ombra de roure (2006). A més de la poesia, ha cultivat també la crítica literària, la historiografialiterària de Lleida i és articulista de premsa. Actualment és Delegatdels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Lleida.
