«Per. ell se´m va avançar. De manera insospitada i desconcertant,aquell americà d´aspecte atlètic i gairebé juvenil malgrat la sevamaduresa consolidada, que, pel seu aspecte, poca cosa semblavacompartir amb els meus col·legues d´aules i ofici, que mantenia lameva mà en la seva mentre em mirava amb els seus ulls clars, vaarrencar en la meva pr.pia llengua i, amb un castellà rotund, em vadeixar descol·locada. ?La Rebecca ja m´ha parlat de la teva presènciaa Santa Cecilia, estimada Blanca, de la teva missió de rescat delllegat del nostre vell professor. Ja tenia ganes de conèixe´t, perquèen aquests remots paratges no abunden les dames boniques de règiaestirp espanyola?. No vaig poder evitar posar-me a riure».
