TXEKHOV, ANTON P. / TXEKHOV, ANTON
En Missaïl té vint-i-cinc anys i ja l’han fet fora de la feina nouvegades. No suporta haver d’estar-se assegut en una habitació,aguantar amonestacions estúpides, copiar i competir amb una màquinad’escriure. El seu pare, l’únic arquitecte de la ciutat, que mai haconstruït una sola casa decent, en canvi, considera que aix. és untreball intel.lectual. Per. en Missaïl, també anomenat el Poca Cosa,menysprea aquesta feina i creu que ni tan sols serveix per justificaruna vida ociosa i despreocupada. Es per aix. que decideix no tornar al’oficina i dedicar-se al treball físic. El conflicte del protagonista que Txékhov exposa, amb una amargor esquitxada de moments c.mics, aLa meva vida, escrit el 1896 en l’època de maduresa després deconsagrar-se com a autor, és el reflex d’una de les sevespreocupacions cabdals: el debat entre la necessitat imperiosa i vitalde la llibertat i la dificultat d’assolir-la.Anton Pàvlovitx Txékhov (Taganrog 1860-Badenweiler 1904), fill d’unbotiguer, va estudiar a l’institut de la seva ciutat natal. Va cursarestudis de medicina a Moscou, on els seus pares s’havien instal.lat ja feia uns anys. Els problemes econ.mics familiars el van portar aescriure cr.niques satíriques per fer-hi front. Gran innovador tant en el terreny del relat com en el de la dramatúrgia, els seus contes,com L’estepa (1888), El pavelló número 6 (1892) i La dama del gosset(1899), i les seves obres de teatre, entre les quals destaquen Lagavina (1896), L’oncle Vània (1897), Les tres germanes (1901) i L’hort dels cirerers (1903), l’han convertit en un dels autors mésimportants i influents de la hist.ria de la literatura. Una hist.riaavorrida es va publicar en aquesta mateixa col.lecció.Anton Pàvlovitx Txékhov (Taganrog 1860-Badenweiler 1904), fill d’unbotiguer, va estudiar a l’institut de la seva ciutat natal. Va cursarestudis de medicina a Moscou, on els seus pares s’havien instal.lat ja feia uns anys. Els problemes econ.mics familiars el van portar aescriure cr.niques satíriques per fer-hi front. Gran innovador tant en el terreny del relat com en el de la dramatúrgia, els seus contes,com L’estepa (1888), El pavelló número 6 (1892) i La dama del gosset(1899), i les seves obres de teatre, entre les quals destaquen Lagavina (1896), L’oncle Vània (1897), Les tres germanes (1901) i L’hort dels cirerers (1903), l’han convertit en un dels autors mésimportants i influents de la hist.ria de la literatura. Una hist.riaavorrida es va publicar en aquesta mateixa col.lecció.En Missaïl té vint-i-cinc anys i ja l’han fet fora de la feina nouvegades. No suporta haver d’estar-se assegut en una habitació,aguantar amonestacions estúpides, copiar i competir amb una màquinad’escriure. El seu pare, l’únic arquitecte de la ciutat, que mai haconstruït una sola casa decent, en canvi, considera que aix. és untreball intel.lectual. Per. en Missaïl, també anomenat el Poca Cosa,menysprea aquesta feina i creu que ni tan sols serveix per justificaruna vida ociosa i despreocupada. Es per aix. que decideix no tornar al’oficina i dedicar-se al treball físic. El conflicte del protagonista que Txékhov exposa, amb una amargor esquitxada de moments c.mics, aLa meva vida, escrit el 1896 en l’època de maduresa després deconsagrar-se com a autor, és el reflex d’una de les sevespreocupacions cabdals: el debat entre la necessitat imperiosa i vitalde la llibertat i la dificultat d’assolir-la.
