«La memòria defallent de la meva mare la va submergir, durant elsúltims mesos de vida, en la seva infantesa. Convertida de cop en unanena petita i, més endavant, en una jove casada massa d'hora, vacomençar a parlar-me, a confiar-me coses, convocant els morts i elsvius. L'amor filial, intens i apassionat, està sovint embolcallat depudor i de coses no dites. Explicant el seu passat, la meva mare es va alliberar d'una vida durant la qual poc sovint va ser feliç. Durantdies sencers, la vaig escoltar, vaig seguir les seves incoherències,vaig patir alhora que vaig redescobrir-la. Vaig escriure el llibre apartir dels records que ella em va transmetre i que em van permetre de reconstruir la seva vida a la vella medina de Fes dels anys trenta iquaranta, imaginar els seus moments de joia, endevinar les sevesfrustracions. He inventat les seves emocions i he hagut de llegir, omés aviat traduir, els seus silencis. La meva mare és una novel·lareal, perquè és la narració d'una vida de la qual jo no sabia res, ogairebé res.»
