Cal assenyalar la relleváncia la dimensió musical de la poesia deTeresa Colom, el fet que ella mateixa és una recitadora molt efectivai que els seus poemes, o la majoria, estan pensats per ser dits enpúblic. Es també rellevant, per tant, el valor de partitura que lapoeta atorga als seus textos, i en el cas d'aquest llibre l'opció depresentar-los molt oberts, sense puntuació (ni majúscules) isupeditada a la respiració la cadéncia, de manera que l'absénciad'acotacions prosódiques no és una preexisténcia formal autoimposadasinó la conseqüéncia lógica de la retórica del discurs -entia non sunt multiplicanda-, i de la llibertat, en part enganyosa, potserenverinada, que la poeta atorga al lector.
Cal assenyalar la rellevància la dimensió musical de la poesia de Teresa Colom, el fet que ella mateixa és una recitadora molt efectiva i que els seus poemes, o la majoria, estan pensats per ser dits en públic. És també rellevant, per tant, el valor de partitura que la poeta atorga als seus textos, i en el cas d'aquest llibre l'opció de presentar-los molt oberts, sense puntuació (ni majúscules) i supeditada a la respiració la cadència, de manera que l'absència d'acotacions prosòdiques no és una preexistència formal autoimposada sinó la conseqüència lògica de la retòrica del discurs -entia non sunt multiplicanda-, i de la llibertat, en part enganyosa, potser enverinada, que la poeta atorga al lector.
