Ha arribat un punt que el comissari Montalbano ja conversa de tu a tuamb la vellesa incipient, i mentre comença a conviure amb el rellotgebiol.gic de la mort, vet aquí que el destí li planta dues donesdavant. Una, extrovertida i descaradament sensual, l'altra, secreta id'ardors morbosos, capaç d'enfrontar-se a tot i d'amagar-ho tot.Naturalment les esques i paranys que es posen l'una a l'altra no eldeixen respirar. "Quan era minyó, una vegada son pare li va explicar,de per riure, que la lluna que veia allà dalt al cel era feta depaper. I ell, que es creia cada paraula que sortia de la boca de sonpare, se l'havia cregut. I resulta que ara, madur, experimentat, homedotat de cervell i d'intuïció, s'havia cregut com una criatura duesdones que li havien explicat que la lluna era de paper". Una vegadamés el nostre investigador sicilià haurà de destriar el gra de lapalla d'un crim aparentment passional darrere el qual s'hi amaguen les giragonses més inesperades... Joc clandestí, professors que empaitenjovenetes, delictes financers i, naturalment, polítics que es dediquen a qualsevol cosa menys a la política. I tot gràcies a una clau que en Montalbano tot sol no hauria trobat mai.
