Fent servir la fenomenologia com a mètode hermenèutic, Jad Hatem s'halliurat darrerament a fer palès el contingut filosòfic present en laliteratura catalana, medieval i contemporània. Amb aquest propòsit haestudiat la poesia religiosa de Ramon Llull (Sobreamor, 2011), eldeler amorós en Curial i Güelfa (L'amour comme puissance et commevérité, 2012), l'empremta del temps en els poetes actuals (El temps en la poesia catalana contemporània, 2013 -Premi Crítica Serra d'Or deCatalanística, 2014-), el sentit de l'existència en la novel.la deJoan Sales (Joan Sales et l'instant glorieux, 2015).
En aquest nou assaig Jad Hatem es proposa de fer veure com la poesiade dos grans autors catalans, Carles Duarte i Joan Vinyoli, malda peratansar el lector a l'ésser tothora problemàtic. Els dos poetesentenen la paraula com la realització d'un projecte vital: fer-se a si mateix, entenent el món. A fi d'aconseguir-ho, tots dos considerenque cada gest, per insignificant que sembli, ha de tenir «laintensitat de l'últim mot» que ens atansa al «cor del silenci»: unaguspira de llum que ens apropa la mort.
