Una noia vetlla el seu avi, i en la solitud absoluta té dues granscompanyies: la de la memòria i la de la imaginació. Mentre elscirerers es despullen, la llei de l'hivern s'imposa recordant-nos queper renéixer cal deixar anar.Amb un aire intimista i màgic, aquesta novel·la fa visiblel'invisible: les persones que no hi són però que ens guien a caud'orella, l'amor que fem existir quan necessitem que existeixi i laforma com suplim cada absència.«I a les nits glaçades, sota un pam de neu, la primera flor començavaa empènyer, ensenyant a la gent d'aquest poble el que costa tant decreure».
