Claudio Magris ens diu que Franco Vegliani és «l’autor d’una novel.laplena de malencolia i s.bria poesia, La frontera, un dels llibres mésbonics de la literatura triestina de postguerra».Es l’estiu del 1941. Un jove oficial de l’exèrcit italià en guerra estroba en una illa de Dalmàcia amb un permís de convalescència. Allà es fa amic del vell Simeone, que li narra la vida, el destí i la vanamort de l’Emidio Orlich, un alferes austrohongarès de la PrimeraGuerra Mundial. La hist.ria d’aquest soldat es barreja amb lesvivències del vell i la manera que té d’explicar-la. Com si fos unardit psicol.gic o una investigació, tempta l’oficial a capbussar-seen un joc d’identificacions que es desgrana al llarg de la novel.la.Malgrat el rerefons del feixisme i de la guerra, La frontera és unrelat al voltant de les il.lusions humanes i dels conflictes queprovoca la hist.ria, així com els fets que, com una frontera, ensdivideixen en dos mons sense cap altra esperança ni cap altre deureque aquest imperatiu: confinar i separar-nos.Franco Vegliani (Trieste, 1915 - Malcesine, 1982) va néixer sotal’imperi austrohongarès. La seva mare era triestina i el seu pare eraoriginari de Fiume (l’actual Rijeka). Com a resultat de la PrimeraGuerra Mundial, va esdevenir ciutadà italià i va adoptar el cognomVegliani en homenatge a la petita illa de Veglia (Krk), on haviapassat part de la seva infantesa. Durant la Segona Guerra Mundial, vaparticipar a la Campanya del Nord d’Àfrica i va ser empresonat durantquatre anys a Egipte. Després de la guerra, va anar viure a Milà, onva treballar de periodista per a diversos diaris. Escriptor d’una gran sensibilitat, d’entre les seves obres, destaquen les novel.lesProcesso a Volosca (1958) i La frontera (1964).
