Manuela Penarrocha té tretze anys. Asseguda en una cadireta baixa alportal de casa seva, cus les espardenyes com ningú. La nena d?ullsgrisos i cabells d?or recorda el seu pare. Ell, per fer la guerra,n?ha portat unes com aquestes, com la resta de carlistes, homesd?espardenya, garrot, trabuc i navalla a la faixa. Vol abraçar-lo,sentir l?escalfor del seu petó al front. Enyora la mirada dura ialhora plena de tendresa, el seu riure estrident. Només espera quetorni per veure?l lluitar de nou pels seus ideals, per retornar a laseva família i al poble la dignitat perduda, a vida o a mort.
Pel color dels cabells, el seu pare, Tomàs Penarrocha Penarrocha, ésconegut a Forcall com el Groc.
«?Pare! No creia Pep lo Bitxo i era veritat! M?ha dit que t?havia vist al riu i jo no l?he cregut... Pare! Pare! Davant la seva fillaManuela, que corre cap a ell, tots els pensaments del Grocs?esvaeixen. Veu les seves trenes rosses ballar-li sobre lesespatlles. Llàgrimes d?amor rodolen per les galtes del Groc quanabraça el cos menut i lleuger de la Manuela. El Groc l?aixeca al?altura del seu rostre i li fa un petó. Ambla Manuela als braços, elGroc sap que ha tornat a casa».
