KUNDERA, KUNDERA / KUNDERA, MILAN
Projectar una llum sobre els problemes més seriosos i alhora nopronunciar ni una sola frase seriosa, estar fascinat per la realitatdel món contemporani i, alhora, evitar tot realisme, així és La festade la insignificança. Qui conegui les obres anteriors de Kundera sapque en ell no són gens inesperades les ganes d'incorporar en unanovel·la alguna cosa «no seriosa». A La immortalitat, Goethe iHemingway passegen junts durant molts capítols, xerren i s'ho passenbé. I a La lentitud, Vera, l'esposa de l'autor, li diu al seu marit:«Tu m'has dit moltes vegades que un dia escriuries una novel·la en què no hi hauria cap paraula seriosa... T'ho adverteixo: vés amb compte:els teus enemics aguaiten». Per., en lloc d'anar amb compte, enaquesta novel·la Kundera per fi veu plenament realitat el seu vellsomni estètic, que pot veure's com un sorprenent resum de tota la seva obra. Quin resum. Quin epíleg. Quina riallada inspirada en la nostraèpoca, que és c.mica perquè ha perdut tot el seu sentit de l'humor.Què més es pot dir? Res. Llegiu-la!
