«Sóc ràpida. No ho puc evitar. La meva germana ho és. La meva àvia,tot un referent familiar, ho era. El meu pare ho era, tot i que ara no ho és tant. Vinc d'una família on el que no anava prou ràpid era tard o d'hora exterminat (més d'hora que tard, com comprendreu, perquè acasa el que es podia fer avui no es deixava per demà). I, si no eraexterminat, s'autoexterminava». (pàgina 15)La Nes és una psiquiatra de quaranta-vuit anys que viu sota la pressió d'una percepció del tempsanormalment accelerada. Filla d'un cirurgià d'una ciutat provinciana,pertany a una família dividida en dues categories: els Ràpids i elsLents.La dona veloç és una original mirada del gran «mal»contemporani: la tirania de la immediatesa en la majoria d'àmbits deles nostres vides i les dificultats que tenim per distingir el que és«important» del que és «urgent».Una original mirada del gran "mal"contemporani de la immediatesa«Sóc ràpida. No ho puc evitar. La mevagermana ho és. La meva àvia, tot un referent familiar, ho era. El meupare ho era, tot i que ara no ho és tant. Vinc d'una família on el que no anava prou ràpid era tard o d'hora exterminat (més d'hora quetard, com comprendreu, perquè a casa el que es podia fer avui no esdeixava per demà). I, si no era exterminat, s'autoexterminava».(pàgina 15)La Nes és una psiquiatra de quaranta-vuit anys que viu sota la pressió d'una percepció del temps anormalment accelerada. Fillad'un cirurgià d'una ciutat provinciana, pertany a una família dividida en dues categories: els Ràpids i els Lents.La dona veloç és unaoriginal mirada del gran «mal» contemporani: la tirania de laimmediatesa en la majoria d'àmbits de les nostres vides i lesdificultats que tenim per distingir el que és «important» del que és«urgent».
