MIQUEL, DOLORS / MIGUEL ABELLA, DOLORS
El món de la televisió és a tot arreu i ho abasta tot: informatius,dibuixos animats, culebrons, tertúlies, concursos, anuncis... De larealitat construïda pel mitjà de comunicació més massiu, delspersonatges que en viuen i hi viuen, i també de la solitud de cadaespectador, ¿és possible fer-ne literatura d'alt voltatge? La resposta és en aquest poema-riu de Dolors Miquel, que ens proposa una miradalúcida i reflexiva sobre el món que percebem des de la nostrasolitària condició de televidents i sobre el seus efectes en laprivacitat de la nostra vida íntima.Una dona mira la tele i reflexiona. Poema.El món de la televisió és a tot arreu i ho abasta tot: informatius,dibuixos animats, culebrons, tertúlies, concursos, anuncis... De larealitat construïda pel mitjà de comunicació més massiu, delspersonatges que en viuen i hi viuen, i també de la solitud de cadaespectador, ¿és possible fer-ne literatura d'alt voltatge? La resposta és en aquest poema-riu de Dolors Miquel, que ens proposa una miradalúcida i reflexiva sobre el món que percebem des de la nostrasolitària condició de televidents i sobre el seus efectes en laprivacitat de la nostra vida íntima.
