VALENTI FÀBREGA ESCATLLAR (Barcelona, 1931) és fil.leg i te.leg. En la seva etapa com a jesuïta rebé la formació habitual en humanitats,filosofia i teologia, i completà aquesta última carrera amb estudisbíblics a la Facultat de Teologia Protestant de Heidelberg i amb eldoctorat a la Universitat Cat.lica d’Innsbruck (1969).Després d’una breu docència a la Facultat de Teologia dels jesuïtes aSant Cugat del Vallès, va deixar la Companyia de Jesús i es traslladàa Col.nia (Alemanya), on va acabar els estudis de filologia clàssica(llatí). Nacionalitzat a Alemanya i casat amb Inga Weyer ùcatedràticad’institut i membre sinodal de l’Església Evangèlica Renanaù, haexercit de catedràtic d’institut ùde llatí i religió cat.licaù durantmés de vint anys.Ha publicat La herejía vaticana (1996), Veles e vents. El conflicteer.tic a la poesia d’Ausiàs March (1998), dues edicions de Consolacióde la filosofia de Boeci (1989 i 2002), alguns articles d’investigació sobre literatura catalana medieval (Ausiàs March, Francesc Alegre,Decameró català, Roís de Corella), i, en alemany, alguns estudispatrol.gics.
