Llums. Tot a punt Atenció, iniciem el rodatge. Acció! L'escenari: elbarri del Born de Barcelona. Els personatges: actors professionals amb un bon atrezzo, acostumats a posar-se en la pell de qualsevol altre:un soldat, per exemple, del batalló de Santa Eulália. Una bonahistória, un bon guió i, molt important, un director amb experiénciaque sigui capaÇ d'explicar la crónica d'una ciutat amb les horescomptades, d'un món en els moments previs a la seva desaparició. Lapel·lícula: Barcelona, 10 de setembre de 1714. Des de l'alta finestrade la galeria del casal del carrer Montcada, l'Eulália Sorribesobserva la ciutat ensutjada pel fum dels focs de la nit anterior. Elsetge ja fa dies que dura, és difícil que resisteixi gaire, peróarraulida dins les muralles, la ciutat, atrafegada, convulsa, en unclima d'exasperació i heroisme intenta mantenir el seu ritme quotidiá. El dolor, la por, la desconfianÇa hi conviuen amb els desitjos i lesesperances dels seus habitants. Ningú no sap del cert qué passarádemá. La dona a la finestra recrea un capítol fonamental de la nostrahistória: el setge a Barcelona de 1714. Peró aquest setge, aquestarecreació mítica d'un món a punt d'extingir-se, no és un mer reclamnostálgic d'un passat sense enterrar. Sarajevo, Nova York i tantesaltres ciutats han patit també l'impacte d'uns fets dramátics que,possiblement, han suposat la fi d'un món. En una narració tranquil·la, peró vibrant i compromesa amb el record, VicenÇ Villatoro transmet la pell més profunda del qué va significar aquell setge, perqué "l'Onzede Setembre va ser per a molts, la fi del món".Llicenciat en Ciénciesde la Informació per la UAB, VicenÇ Villatoro (1957) va ser diputat al Parlament de Catalunya, director de la Fundació EnciclopédiaCatalana, director del diari Avui, cap de Cultura de TV3 i directorgeneral de la Corporació Catalana de Rádio i Televisió. Ell mateix esdescriu com a escriptor, periodista i polític -per aquest ordre. Com a escriptor ha publicat una vintena d`obres (Els anys a ciutat,Cartografies, La claror de juliol, L'ofici de mirar, Hotel Europa, Les illes grogues, Memória del traïdor...) i ha rebut premis en quasitots els géneres literaris, des del Premi Sant Jordi de 1981 amb lanovel·la Evangeli gris fins al Prudenci Bertrana del 2001 per Laciutat del fum.
