«Pensa en la neu enlluernadorament blanca de les altes muntanyes.Després pensa en la neu quan l'home hi és a prop, i visualitza-la unavegada i una altra, essent trepitjada sense pietat. Pensa en les neusmés brutes que puguis imaginar. Potser aquest conte hauriad'anomenar-se La fada de les neus brutes».
Tothom passa per males èpoques, fins i tot els éssers màgics. Per. les fades, com tots, també tenen moments de felicitat, efímera o no.Perquè en aix. consisteix la dualitat de la vida.
Fades deprimides, mutants capaços de condensar un mes en un segon,mofetes psíquiques, peixos explosius i inquilins immortals poblen elmón dels relats de Santi Balmes, en què ell mateix s'hi submergeix com a protagonista, barrejant realitat i ficció amb el seu estilinconfusible a mig camí entre l'humor i la lírica.
