Una veu nova, lliure de prejudicis, que aprofita hàbilment recursos narratius cinematogràfics
Amb un gran enginy, Gerard Guix crea una teranyina de personatges i situacions xocants, que manté semprela tensió del lector
Una novel·la descarada, perversa,subtil
La deriva dels continents és una novel·la amb cops amagats. En el capítol final (que, de fet, obre el llibre), tres nens de camí cap a l?escola, l?Òscar, el Tete i el Martí, canviaranles vides d?un grapat de personatges an.nims. Vinculat al món delcinema i el teatre, Gerard Guix construeix una faula contemporània,àgil, imaginativa, en què sembla cedir tot el protagonisme a l?atzar i l?absurd.
Una paralítica que cau per l?escala, un músichomosexual que vol suïcidar-se en un hotel, un xinès que esperal?autobús a les quatre de la matinada, una parella d?infermers en unaambulància a tota velocitat, la ciutat silenciosa, deserta iindiferent... Al llarg de la novel·la, Guix pren i reprèn ambsubtilesa el fil dels diversos personatges i va teixint una trama desituacions que manté la tensió del lector fins al final, quan, segonstotes les expectatives, «les coses només poden anarmillor».
Gerard Guix
Nascut a Vic l?any1975, la seva formació i els seus inicis professionals van ser en elmón de la realització cinematogràfica i televisiva.
Es autorde l?obra de teatre L?hip.crita (2001), Salveu les nostresànimes (2002), 1975 (2003) i L'invencible DorianGray (2004). L?any 2000 va publicar Memorias (sucias yhambrientas), amb pseud.nim.
L?any 2004 va debutar en ladirecció teatral amb Salveu les nostres ànimes (2002).Recentment s?ha incorporat a la companyia Els Joglars com a ajudant de direcció d?Albert Boadella.
