A La Dama de Reus, sobre un motiu llegendari català i, alhora,universal (una dona es veu forçada a bescanviar una nit d'amor a canvi de la vida del seu marit), Carrion s'encara obertament al món de lespassions, amb una força i una llibertat que ni l'escena de preguerrai, menys encara, la de postguerra, li haurien permès. L'obra pren vida amb tanta força, que tot allò que havia pensat que havia d'envoltar i justificar la trama (l'emmarcament històric en la guerra delsSegadors, l'origen social de la dama, etc.) desapareix per donar-nosun combat entre sexes, fet d'atracció i de rebuig, de lliurament i depossessió, d'amor i de mort. El personatge de la Dama (i elCapitel·lo, que la complementa) és una figura semblant al Comte Arnauque el va perseguir durant tota la vida sobre el signe de la inquietud i la constant recerca: aquell «desig, etern desig! Voler i voler. /Ésser un vent que mai enlloc reposa», que expressa en un dels seuspoemes.
