MUNAR, FELIP / FRANCESCA JAUME / ROCA, JAUME
En Biel té la bonhomia d?aquells cuiners generosos, talment un abat de la Real que escampa benedicció per tot arreu, però en formaculinària. Té uns ulls grossos, unes orelles preeminents, una boca iun nas que sobresurten per fer evident que aquests quatre sentitsacompanyen unes mans que poden dur endavant propostes que són del gust de tothom. Tot això ve acompanyat d?una mirada suau i entremaliadaalhora, d?una veu parsimoniosa, d?una oïda sempre disposada aescoltar, i d?una humanitat fora mida. Un cuiner que és l?amo, o unamo que fa de cuiner, que s?asseu amb els clients a degustar els seusplats, que n?explica
l?elaboració feta amb l?experiència d?anys i panys, i la saviesa quecomporta romandre davant els fogons d?ençà de 1978.
(«Història d?una passió. Semblança personal d?en Biel Felip», de Felip Munar)
La cuina mallorquina, tantes vegades vilipendiada i maltractada pergent que ni la coneix, ni la estima, ni tampoc la sent com a pròpia,ha esdevingut en les darreres dècades una trista caricatura de simateixa, un despropòsit culinari i una ganyota cultural envers lanostra societat. Can Biel Felip s?ha erigit, en aquest mateix temps,en un reducte de plaer mengívol local, d?història viva comestible i de resistència estoica del que ha estat, és i ha de ser la vertaderaCuina Mallorquina tradicional.
(Del pròleg de Miquel Calent)
