TORRALBA, FRANCESC / TORRALBA ROSELLO, FRANCESC
Viure sense confiar en res, ni en ningú és no viure, per. viureconfiant en tot i en tothom és exposar-se a més riscs dels que ja deper si comporta la vida. Sortir de la cambra és arriscar-se a caure, a ser ferit, damnat, traït, vituperat i escarnit, per. quedar-sepermanentment dins de la cambra, és renunciar a viure, és estar mortsense haver viscut. Es fàcil equivocar-se a priori i mai no se n’aprèn del tot. Viure és acostumar-se a temptejar, exposar-se a l’error,caure i tornar-se a aixecar. Encara que visquéssim mil anys, notindríem la fórmula per definir l’altre i entreveure els seus actes.Ens sorprèn quan una persona no respon com imaginàvem, per. no podemprojectar la seva reacció a altri.Francesc Torralba i Roselló(Barcelona, 1967) és doctor en Filosofia per la Universitat deBarcelona i doctor en Teologia per la Facultat de Teologia deCatalunya. Ha publicat una quarantena de llibres, la majoria d’ellsrelacionats amb l’àmbit de la filosofia, l’ètica i la seva aplicaciópràctica en la vida diària i personal. El seu darrer gran èxit haestat L’art de saber escoltar (Pagès editors, 2006), del qualse n’han venut més de 15.000 exemplars, i que ja ha estat traduït al’alemany, l’italià, el francès i el castellà.
