Vinc a Amèrica com qui ha decidit llançar-se a l´aigua i esperasortir-ne o mort, o nou, o diferent. Giuseppe, als cinquanta anys, es ven la casa i deixa Roma per anar-se´n a viure amb el seu germàFerruccio als Estats Units. ¿Què hi busca, tan lluny, tan tard? No hosap. La història pren forma a través de les cartes intercanviades ambla colla d´amics i amb la poca família que ha deixat a Itàlia. Unacarta rere l´altra, pares i fills, amics i amants es posen davant desi mateixos i de la seva necessitat de despullar-se.
Amb un estil sec i líric, La ciutat i la casa transmet tot allò que no es diu mai. Les cartes són fragments de vida dispersos entre Roma,l´Úmbria i Amèrica. Ginzburg els reconstrueix i evoca magistralment el cataclisme que es produeix en les vides privades al tombant del segle XX: la desintegració de la família, la crisi dels rols tradicionals,l´absència de la figura paterna, la inseguretat que representen elsfills o el buit que se´ns imposa quan tot allò que semblava importantdesapareix -per damunt de tot, el sentit de pertinença, que troba elseu símbol més evident en la casa: perquè ´les cases es poden vendre o deixar a altres persones, però sempre es conserven dins d´un mateix´.
