De la Granadella a Barcelona, del carrer Hospital al passeig de SantJoan, de l'escola de les monges als escolapis de la ronda Sant Pau,del Liceu a la fàbrica de caramels, de les sortides als cinemesFlorida als estius a Gironella...
Els records de Josep M. Benet i Jornet ens traslladen als anys de lapostguerra, una època grisa marcada per les carències en què la millor joguina era una imaginació desperta. Aquestes són les mem.ries d'uninfant enginyós que amb els anys es convertiria en un gran mestretitellaire, el dramaturg més popular del nostre país.
«Als aparadors de les botigues de joguines n'hi havia molt sovint, deteatrets. Una botiga del carrer Riera Alta, gairebé tocant a la ronda, en mostrava un a l'aparador. Jo anava amb el papa i em vaigembadalir
mirant pel vidre de l'aparador un teatret. Al papa li va fer gràcia el meu enlluernament. I s'acostava el meu sant i per la cara del papavaig intuir que potser sí, que vés a saber...»
