La teoria queer ha col-locat el cos al centre de les seves propostes i l'ha considerat fonamentalment de dues maneres: o bé com una materiaenterament modelable per l'individu, sense límits potencials, o bé com una construcció social, sense negar-ne la materialitat ni el carhcter vulnerable, mortal. Aquest assaig exposa críticament aquest dualismei es posiciona en aquesta segona línia, en tant que ens permetentendre (i combatre) el funcionament més material del genere i de les formes de violencia que desplega.
