«Mentres nosaltres, catalans, no haguem arribat a una definitivaexpressió artística del nostre tipus femení, mentres la nostra pintura sigui tan orfa de representacions parelles com ho és fins avui lanostra poesia, mentres el retrat constitueixi, entre pintors, un genre de comerç, d?encàrrec, mentres la bellesa viva no constitueixiobertament i predilectament entre nosaltres tema de públiquespreocupacions, la Maja de Goya seguirà davant el món representant-nosi no ens podrem queixar en justícia de «les andalouses de Barcelone»,i de lo demés que ve amb les andaluses de Barcelona.»
