LA BATALLA DE L'OU

Diuen que un poble que passa gana és un poble mig derrotat. ACatalunya, durant la guerra, se'n va passar molta, de gana. Es menjava poc i no sempre en bones condicions. L'oli era negre, també el pa.Als mercats no hi havia arr.s ni pasta de sopa, només es despatxavenguixes i blat de moro. I va arribar el dia en què guixes, naps iremolatxes també eren difícils de trobar. Va ser el moment de lesgarrofes, de les herbes conilleres i d'haver de menjar all. que esdestinava a farratge dels animals. I tot aix., després d'hores i hores de cua. Qui més qui menys, tothom es va aprimar: hi ha qui va arribar a perdre trenta quilos. Algunes persones van morir de gana, altres de malnutrició. Per resoldre la greu crisi alimentària, la Generalitatde Catalunya va proposar que tots els ciutadans criessin gallines acasa. El nom oficial de la campanya va ser «La batalla de l'ou».Joande Déu Domènech fa una cr.nica interessant i amena del panoramaalimentari d'aquells temps: des de la manca de pa fins als menjadorspopulars, des de menjar gat fins a anar a pagès per bescanviar uncotxet de criatura per un sac de patates. L'atenció als testimonisescrits i orals fa d'aquest llibre un valuosíssim retaule de la vidade cada dia durant la guerra.Els testimonis escrits i orals fand?aquest llibre un valuosíssim retaule de la vida de cada dia durantla guerraDiuen que un poble que passa gana és un poble mig derrotat. A Catalunya, durant la guerra, se'n va passar molta, de gana. Esmenjava poc i no sempre en bones condicions. L'oli era negre, també el pa. Als mercats no hi havia arr.s ni pasta de sopa, només esdespatxaven guixes i blat de moro. I va arribar el dia en què guixes,naps i remolatxes també eren difícils de trobar. Va ser el moment deles garrofes, de les herbes conilleres i d'haver de menjar all. que es destinava a farratge dels animals. I tot aix., després d'hores ihores de cua. Qui més qui menys, tothom es va aprimar: hi ha qui vaarribar a perdre trenta quilos. Algunes persones van morir de gana,altres de malnutrició. Per resoldre la greu crisi alimentària, laGeneralitat de Catalunya va proposar que tots els ciutadans criessingallines a casa. El nom oficial de la campanya va ser «La batalla del'ou».Joan de Déu Domènech fa una cr.nica interessant i amena delpanorama alimentari d'aquells temps: des de la manca de pa fins alsmenjadors populars, des de menjar gat fins a anar a pagès perbescanviar un cotxet de criatura per un sac de patates. L'atenció alstestimonis escrits i orals fa d'aquest llibre un valuosíssim retaulede la vida de cada dia durant la guerra.