L´obra de l´Àngels m´ha deixat meravellat per la qualitat
del seu fantasieig, les rèpliques de les veus somortes, la
unitat d´un conjunt de desmembraments, el batec del
seu desplegament, la poètica suspesa i l´obertura cara al
lector. Pocs poetes ha donat a la poesia catalana un estat
d´elevació en la dificultat de poder escapçar i purgar per
poder fer rebotre la pèrdua de la poesia en el seu excés.
La lectura del no-res que surt de dins de l´arquitectura
natural del fet poètic se´ns ha adherit informe, en la forma
d´una realitat mutilada( de l´epíleg de Vicenç Altaió).
