L'ÚLTIMA CARÍCIA, TERENCI

A principis dels anys noranta, Manel Guitart va compartir una jornadaa Londres, on treballava de periodista, amb l'escriptor Terenci Moix.Amb la desaparició d'en Terenci, aquell dia llunyàple d'anècdotes iconfidències varessonar amb nous sentits en la seva memòria i el vaportar a escriure L'última carícia, Terenci,una reflexió sobre ladecadència i la necessitat de les ficcions.El llibre recull també unagaleria de personatges en conflicte amb una realitat que els ésestranya i hostil, com la dolça Teresineta, una mare sense fills, o en Pau, el poeta rebel i esquizofrènic, fill de l'alta burgesiacatalana.Novel·la d'aprenentatge i psicològica, llibre de memòries id'autoficció, L'última carícia, Terenci parlade les lliçons mai noapreses, dels límits prims entre el seny, de les cadenes humanes, deles fugides i de les fronteres que no espoden traspassar."Una veu nova i molt valuosa al nostre panorama literari. Fa molt de temps que untext en català no em produïa aquesta sensació de qualitatinapel.lable"Lluís Maria Todó«Una visió en profunditat de lapsicologia humana i del fet de la creació literària. Un llibre amb una gran capacitat d'atracció. »Vicenç Llorca