El narrador d'aquesta novel·la és en primer lloc un pare que espregunta d'on ve l'atracció del seu fill per l'heroïna. Es també untraductor d'ofici que s'ha passat la vida interpretant el que escriuen els altres, i un home feliçment avesat a la solitud i a les sevesrutines. El cataclisme arriba per telèfon quan, al cap de deu anys de"l'últim mono" del fill, la mare anuncia una tercera recaiguda i lidemana assistència. Comença un període imprevist, de convivènciafamiliar, que altera tots els costums i obliga el Traductor ainterpretar i comprendre no les paraules sinó els fets.
¿De què es desintoxica el fill, de quines vivències que potser no sónseves sinó anteriors? El traductor rastreja entre els vestigis d'unaBarcelona plet.rica sota el signe de Lou Reed i Rimbaud, la que ell va conèixer de jove. D'aquesta exploració, o meditació, o conversa ambsi mateix, sorgeixen escenes de la família mediterrània moderna en què la tribu s'obre a l'individualisme, separacions combinades amb canvis d'orientació sexual, noves formes de vida enmig de les quals un fillobedient se sent fascinat per l'abisme.
I Lluís Maria Todó, amb aquesta novel·la que podria descriure's comuna Recerca dels auguris ocults, s'instal·la en un territori que liescau meravellosament: el de la família explicada per un escèptic, que observa serenament les espirals de fum en què es va convertint lapròpia vida.
