Som en una época en qué les imatges i les dades, que compartim através de tota mena de dispositius tecnológics, condicionen la nostravida privada i determinen la dinámica de l'esfera pública i de lescomunitats. Podríem dir que el món és ja una interfície virtual.Al segle XX, la fotografia, el cinema i, sobretot, la reproducció ireutilització d'imatges van posar de manifest una determinada manerade llegir el passat i el present, ara, el present és manifesta através de la virtualitat simbólica, i aquest assaig n'explora elsefectes en la nostra vida hiperconnectada.Ingrid Guardiola creu que hem de fer front als dictats hegemónicsneoliberals i a l'individualisme extrem que resulta de lamercantilització de la mirada. I obre camins, des de práctiques quesorgeixen als marges de les inércies del poder, per pensar el paper de les tecnologies en la generació de nous imaginaris col·lectius, en la participació social i política, i en la necessária reapropiaciócompartida de l'espai públic.
