L'Organisme social de Rudolf Steiner, que fins i tot el lector més ben disposat trobarà xocant en alguns aspectes, pot aportar una nova llum a les propostes actuals en els àmbits polític, econòmic i acadèmic,tot situant-les en el context de les "noves exigències de la realitatde la vida"-tal com diu el propi autor-. Aquesta perspectiva,diguem-ne vitalista, fuig del mer exercici intel.lectual abstracte tot abordant la realitat conflictiva de la qüestió social com laconseqüència de l'estat malaltís de l'organisme social.
Steiner capgira l'horitzontalitat de la dialèctica políticad'esquerres-dretes i proposa una nova perspectiva des de laverticalitat que suposa la condició humana. Una condició governada per l'esperit, la seva part constitutiva més noble, i completada per lesparts anímica i física. Aquesta condició és la que determina lesdiferents vies de socialització de les persones a partir de lescapacitats intel.lectives, caracteriològiques i aptitudinals. Aquestpatró ternari és el que dóna base a l'estructura de la pròpia societat com un organisme viu.
A partir d'aquestes premises Steiner ens mostra el plantejament quecal fer per tal d'adequar progressivament les institucions socials al'articulació ternària que exigeix un organisme social sa. En l'actual moment polític tant especial que viu el poble de Catalunya aquestaobra pot tenir un paper de referència singular a l'hora decontextualitzar i orientar les diferents iniciatives de renovaciósocial i política.
