La Clàudia s'encaparra amb el professor de música i en Blai, l'amicd'infància, queda amb el cor trencat. Amb en Quel, la Berta i altrescol·legues del poble encaren l'estiu com si s'hi juguessin la vida.Olot és un cop de puny, i muntaran una banda perquè tremolin lesfestes majors. El Pepe, mentrestant, plora la Rosario mentre serveixcerveses al bar del Firal, el seu passat xiula com una olla a pressió. L'Ester sembla que no hi és tota i la Nina és l'únic far de seny. Ial forn de la Marga, és clar, s'hi suca pa amb xafarderies. Totsplegats, un vesper de personatges que malden per trobar l'ordre de les coses i acaben sent experts, més aviat, en surfejar el desordre. Lagràcia de la vida és justament aquest desordre. Una novel·la queesmola els punts de vista, la ironia, la llengua i la joia deviure.Laura Tejada és de Sabadell, tot i que avui viu i escriu a muntanya,entre Oix i Andorra. Va estudiar a la Facultat de Belles Arts de SantJordi de Barcelona, es va començar a forjar com a autora a l'AteneuBarcelonès i la primera novel·la que va escriure ja va sortir amb unbon premi sota el braç. Amb aquesta segona obra protagonitza un retorn esperat per a molts lectors: Un cop morta (La Magrana, 2016) vaguanyar el premi El Lector de l'Odissea i va causar una granimpressió. Avui confirmem una veu literària genuïna i albirem unanarradora de llarg recorregut.
