Començat el 6 d?octubre de 1935 durant el seu confinament, L?ofici de viure va acompanyar Cesare Pavese fins al 18 d?agost de 1950, noudies abans que se suïcidés. «Feia anys que ja no hi pensava, escrivia. Ara ja no escriuré més? faré el meu viatge al regne dels morts.»Tenia quaranta-un anys. La seva vida havia transcorregut sempre ?foradel temps de l?exili que li imposà el feixisme? entre el seu pobletnatal del Piemont i Torí, la ciutat adoptiva, entre el terrerimpregnat de tradicions ancestrals, de ritus obscurs, i la culturaurbana, moderna, americanitzada. És justament un dels mèrits mésimportants de Pavese la introducció a Europa de la novel·lísticanord-americana (Dos Passos, Steinbeck, Faulkner), de la qual va rebre múltiples influències en la seva narrativa, en la seva poesia i enel seu pensament. L?ofici de viure és el títol paradoxal que ellmateix donà al seu diari. No és un diari fet de màximes generals ienutjoses. És un quadern d?estudi i de sinceritat brutal amb el qualintentava descriure el seu camí d?home i d?escriptor. Amarg,desesperat, violent, irònic, rarament serè, Pavese transmet al lectoruna bella meditació sobre l?existència, els somnis, els records i lacreació dirigida pel rigor intel·lectual i moral.
L?ofici de viure («Textos»), Detalles, de Hans Magnus Enzensberger(«Argumentos»), i Los procesos de Moscú, de Pierre Broué(«Documentos»), van ser els primers títols de les tres col·leccionsinaugurals d?Editorial Anagrama l?any 1969.
