L’oci com a llenguatge de la llibertat és un treball d’investigacióque té l’origen en una primera versió que fou guardonada l’any 1978amb el Premi Ciutat de Palma d’Assaig en llengua catalana Camilo JoséCela. El guardó va coincidir amb un cert desvetllament del tema del’oci des de distintes perspectives científiques. Els estudisprocedien dels Estats Units, de l’URSS i de l’Europa occidental,incloses algunes universitats espanyoles.Sotmès a verificació i progressiu desenvolupament, l’autor n’haenllestit la versió definitiva l’any 2011.En la seva obra, l’autor segueix el fil conductor de la hist.ria del’entreteniment humà, que neix del subconscient, mou desigs i passaper l’activitat lúdica per a assolir el plaer. Dividida en dues parts, en la primera, «L’home que juga», Duran incideix en l’expressióintegral de l’home per mitjà de l’oci, és a dir, l’oci considerat coma invent necessari de l’individu i, alhora, com a exigència i resposta de l’espècie a les necessitats psíquiques i físiques que volsatisfer. En la segona part, «Conductes del lleure», l’assagista esdedica a reflexionar sobre les conductes del lleure. Abraça des de labenvinguda de l’infant nounat fins a les reflexions sobre el futur del’oci passant per l’ús que se’n fa en la vida adulta.Aquesta ambiciosa obra d’investigació es completa amb un epíleg, unlèxic abreujat de l’oci i el lleure, un índex toponímic i un índexd’autors. L’epíleg és tot un testament del pensament de Damià Durancom a humanista i antrop.leg en què, humilment, dóna el protagonismecreatiu als congèneres que feren possible que l’oci esdevingués unprojecte de llibertat.Una completa visió de l’entreteniment humana des del vesant del joc i de les conductes del lleure.Una completa visióde l’entreteniment humana des del vesant del joc i de les conductesdel lleure.
