Lluís Frederic Picàbia perd la promesa. Una mica més tard, per lacigarrera. Més tard, encara, deu paraigües, un rellotge de polsera,una pinta de la seva mare al Cel sia, tres màquines fotogràfiques,divuit bastons, dos monocles, una maleta, quatre impermeables, tretzepipes, tres carteres, una secretària?la senyoreta Virgili?... Perdrees converteix en un ofici, en el qual Picàbia fa meravelles: unedifici de vint-i-quatre pisos de la Cinquena Avinguda de Nova York,tres elefants a la ribera d?un riu, mil vuit-cents Fords a Honduras,al mig d?un aut.drom, cinc mil criatures xineses a Tampico (Mèxic),les joies de la Corona sueca...
