El 1901, i mentre es feia la traducció de Thé Invisible Man de HG.Wells, Jules Verne (1828-1905) iniciava El secret de W. Storitz, ol'Invisible, que acabaria el 1904 i no es publicaria fins al 1910,póstumament. A L'home invisible, Jules Verne jugava amb una cosainherent a la seva obra -el futur-, peró emparant-se en el passat.Cosa que li permetia d'esmenar la página a Wells, pel fet de buscartemes i motius que tenien origen en el passat. Emmarcada temporalmenten el segle XVIII, aquesta novel·la de Verne té com a protagonistaStoritz, el típic «savi boig» de tota la seva narrativa, fill d'unconegut alquimista. A més a més, L'home invisible compta amb tots elsingredients de les millors novel·les romántiques: el lector podráacompanyar els protagonistes en una passejada en barca pel Danubi,deixar-se emportar per una passió desmesurada i no corresposta com laque viu Storitz amb Myra. Es tracta, en definitiva, d'una cosa que nosols no trobaríem en Wells sinó en cap escriptor de principis desegle. Al final de la seva carrera literária, Verne sembla tornar-semés subtil: potser per aixó les seves últimes obres no han arribat aaconseguir l'acceptació dels seus primers llibres. En efecte: unanovel·la com ara aquesta -igual que tota gran novel·la o pel·lículad'aventures: des d'El cor de les tenebres fins a Apocalypse Now- nosolament accepta sinó que demana més d'un nivell de lectura, és a dirque -com uns finals d'escacs- arribará a satisfer tant els lectors que només busquen en la lectura una diversió, una distracció, com aquells altres que hi voldrien trobar algun tipus de plaer intel·lectual. Per aixó no ens hem d'estranyar que el gran novel·lista francés RaymondRoussel, tan admirat dels surrealistes i ell també un altre «saviboig» -com el nostre Ramon Llull-, digués des de la seva presóportátil que li prenguessin el que volguessin, peró que li deixessinal costat del tauler d'escacs les novel·les de Jules Verne. Recuperem, doncs, el vell plaer de la lectura amb aquesta novel·la de l'autordel Viatge al centre de la Terra segur que ens resultará méssatisfactória que si tornéssim llegir la novel·la de Wells.
