Quan en Connor i en Pat, dos expistolers de l'IRA, el setembre de 1936 van acceptar l'encàrrec de la Natàlia Puigmaçana de matar elsassassins del seu germà religiós i del seu marit empresari, no podiensaber que aquella catalana exiliada, rica i elegant no els deia pastota la veritat. Com que ambdós anaven curts d'armilla i ja no creienen cap dels ideals de joventut pels quals havien arriscat tant, vanacceptar la missió sense gaires preguntes a canvi d'un bon sarpat delliures. Al cap i a la fi, matar potser era l'única cosa que encarasabien fer a la perfecció i no els feia cap mena de por intentar-ho un cop més.
Els dos sabien que a Espanya feia dos mesos que havia esclatat laguerra. El que no s'imaginaven, per., és que Barcelona, a larereguarda, fos una ciutat convulsa i en plena efervescènciarevolucionària. Aviat van adonar-se que, en aquella urbs bulliciosa,res ni ningú no era el que semblava i que calia anar amb molt decompte. El conflicte social i polític que ho amarava tot haviadesfermat el pitjor i el millor de cadascun dels homes i de les donesque poblaven la ciutat.
Seguint la pista dels possibles assassins dels dos homes comencen unperiple que els porta a contactar amb empresaris catalanistes,republicans desconcertats, joves exaltats d'Estat Català, anarquistesa punt d'anar al front a combatre els insurrectes i dirigents de laFAI avesats al xantatge i a l'assassinat. Per. també amb cambrersbocamolls, una exprostituta esdevinguda mestressa d'un hostal idelinqüents disposats a assaltar els estrangers desprevinguts.
