A l'Hongria comunista, en el moment álgid de la Guerra Freda, elcontrol de la població era possible per la feina dels serveispolicials, peró també d'alguns ciutadans: petits delators, agents,espies i col·laboradors que teixien una xarxa asfi xiant i opressiva.András Forgách s'ha atrevit a novel·lar aquesta época sinistra i lavida malaguanyada d'aquests col·laboradors després de descobrir, ambhorror, que durant molts anys la seva mare va ser-ho. El resultat,L'expedient de la meva mare, va crear una enorme polémica a Hongria iva ser considerat immediatament un clássic contemporani. Barrejantficció i realitat, Forgách construeix una novel·la poliédrica en quéles cartes dels seus pares i els informes dels serveis secretshongaresos donen el contrapunt a la veu de la mare, a qui ell vaestimar amb devoció. «No vull jutjar la mare», diu Forgách. «Peró hiha moments en aquesta história que són vergonyants i dolorosos. Encara ploro per ella, que va passar informació sobre mi i els meus amicsals serveis secrets.» «La meva mare era agent o delatora. No ho era.Sí que ho era. No! Que sí! D'acord, no era una agent, sinó una espia.No una espia de debó, peró alguna cosa semblant. O cap de les dues,sinó una col·laboradora secreta. El cargol minúscul, la darrera rodadentada d'un aparell repressiu mesquí. La peÇa que ja no podia ser més petita. I la que ja no podia ser més insignificant. I tots elsmoments que vas passar en companyia d'aquesta peÇa (...) es veuentransformats a causa d'aquest darrer i únic moment.»
