Aquest llibre ens apropa a l'èxode a través dels Pirineus que esprodueix a Catalunya durant l'inici de la Guerra Civil i, alhora, ales bases de la construcció del poder local durant el primerfranquisme, dos elements entrelligats. La guerra i la revolució que es van desencadenar l'estiu de 1936, fruit del cop d'estat d'un sectorde l'exèrcit, van provocar la fugida de milers de persones. ElsPirineus esdevenen aleshores un territori de trànsit per a tots elsfugitius que escapen en solitari o amb l'ajuda de guies que, encordades més o menys nombroses, els encaminen per les muntanyes cap aFrança o Andorra. Els recorreguts i les motivacions d'aquestsrefugiats, gent de dretes, desertors de l'exèrcit o republicansdesencantats, centren l'atenció d'aquest treball. Tres etapesdiferents marquen els espais d'aquest desplaçament de població: lafugida a través dels Pirineus, el sojorn en camps d'acollida a Françai l'entrada a l'Espanya nacional. Un cop a la zona ocupada per lestropes franquistes, la major part dels refugiats catalans en edatmilitar engruixiran els batallons de voluntaris o de regulars i serandestinats a la primera línia del front de guerra. El fet d'haverlluitat voluntàriament al costat de l'exèrcit franquista els conferirà -acabada la guerra- una situació de privilegi dins dels estaments dela Dictadura. Per aix., de retorn a Catalunya, molts d'ells assumirancàrrecs de responsabilitat en el nou establishment franquista.
