L’estret camí de l’interior, el darrer diari de viatge de Matsuo Basho (1654-1694), és considerat un dels cims de la literatura japonesaclàssica. Passatges en prosa com els referits a Matsushima, Hiraizumio Kisakata, o el que serveix per introduir l’obra són presents a totes les antologies, i els nombrosos haikus inserits al llarg del textexemplifiquen perfectament per què l’autor és considerat el primerdels quatre grans mestres d’aquesta forma. Fruit, a pesar de labrevetat, de quatre o cinc anys de treball, el diari narracinquanta-tres dies d’un viatge que portà Basho a les provínciesseptentrionals del Japó durant l’estiu i la tardor de 1689, ambl’objectiu de visitar els indrets famosos que els autors del passat,principalment monjos itinerants com Saigyo, havien cantat a la sevapoesia. Així, el viatge esdevé un recorregut de forta càrregaespiritual en què Basho, seguint la seva màxima de no imitar elsclàssics sinó buscar el mateix que van buscar ells, dialoga amb elspoetes que l’havien precedit. Per bé que escrit en prosa, el text està estructurat a la manera d’un poema encadenat, la forma de poesiacol.lectiva de què Matsuo Basho fou el mestre indiscutible a la sevaèpoca, i la continuïtat del viatge s’enriqueix amb una gran varietatde temes i escenes i una multiplicitat de mirades que l’autor recullde la tradició i projecta, entrelligades amb la seva pr.pia, sobre els paisatges que contempla. Matsuo Basho (1654-1694) és un dels poetesmés importants de la tradició japonesa, i sens dubte el més benconegut fora del seu país. Nascut en una modesta família de samuraisde la ciutat d’Ueno, gràcies als seus dots poètics entrà de ben joveal servei dels senyors locals i es formà en el conreu del haikai renga o poema encadenat, una modalitat de poesia col.lectiva de la qualarribaria a ser el mestre indiscutible de la seva època. Tot i laproximitat dels cercles poètics de Kioto i Osaka, més actius, alsvint-i-vuit anys es traslladà a la ciutat d’Edo, on es va anar forjant un estil poètic propi a partir de lectures de clàssics xinesos ijaponesos, l’estudi del budisme zen i l’assimilació de les tendènciesmés innovadores en el conreu del haikai i de l’haiku, que n’ésl’estrofa inicial. L’any 1677 va fundar la seva pr.pia escola poètica, que privilegiava les composicions austeres, basades en l’atenció alssentits i el to meditatiu, i el 1680 va prendre el pseud.nim de Basho, el nom de l’arbre que creixia al jardí de casa seva i que representala sensibilitat del poeta.
