Els governadors civils, figura política creada a la Constitució de1812, varen marcar l’evolució de l’Estat espanyol cap a una estructura centralitzada i militaritzada, de caràcter excloent i poc integrador. L’ordre públic esdevingué una problemàtica decisiva del càrrec,sobretot a Barcelona ùla província més conflictiva d’Espanyaù, quesovint determinà la inestabilitat del govern central. El governadorcivil era un càrrec escassament professionalitzat, abocat a defensarels interessos del partit i a contactar amb les elits provincials, ies va trobar sovint subordinat al capità general, veritable poderfàctic de l’Estat a Catalunya. El franquisme reforçà la institució, ien radicalitzà el seu contingut centralitzador i repressiu.
